Entrevista projecte CARA: el traductor i escriptor Klaus Ebner

 

 

Klaus Ebner: Com a escriptor treballo en dues llengües, en alemany i en català, i d’això va resultar el contacte amb l’artista LaBGC i  la seva proposta de traduir els poemes CARA al català. Normalment tradueixo poesia catalana a l’alemany i escric la meva pròpia poesia en català – m’agradava la idea d’invertir la direcció de la traducció, i degut al fet que hi ha catalanes i catalans en el projecte ja no tenia por que puguin romandre errors lingüístics dins la meva traducció.

AU: ¿Cuál es la relación entre arte y poesía? Y cómo ve la importancia de esta relación en el proyecto CARA?

KE: L’art i la poesia són molt similars o millor: tnen una relació molt estreta. Totes dues treballen amb reducció i precisió però tenen també la possibilitat o fins i tot una tendència a una opacitat hermètica. Al meu entendre el projecte CARA no s’hauria produït sense la connexió directa entre la pintura i la poesia.

 

 

 

KE: El idioma és una barrera només per a les persones que sempre tenen por de l’Altre. La llengua pot i ha de despertar l’interès, i d’aquesta manera esdevé fàcilment un accés, una porta tancada que sobtadament dóna pas. En la meva vida, les llengües juguen un paper molt important – molt d’hora vaig aprendre diversos idiomes, vaig estudiar traductologia, Romàniques i Germàniques, parlo una llengua diferent de l’alemany amb els meus fills, treballo com a empleat en una multinacional, i finalment la meva inclinació ha afectat la meva obra literària en la qual no estic satisfet només amb la meva llengua materna. 
 
AU: ¿Cuáles temas principales de CARA le agradecen lo más?

KE: No em van importar tant els temes dels poemes. Em fascinava la idea d’un projecte multilingüe, internacional i pluricultural. 
 
AU: ¿Qué opina sobre la opinión de mucha gente que no se pueda traducir la poesia? ¿Por qué le agradece este desafío?

KE: Penso que d’una certa manera això és correcte. Per això prefereixo parlar de la transformació o transmissió d’un poema que d’una traducció. Per cert, sempre depèn de cada cas en particular. Les estructures, els camps semàntics i les connotacions de les paraules són molt diferents en els idiomes, però hi ha també llocs comuns. Per exemple, recentment vaig traduir un poema català que contenia un joc de paraules utilitzant un verb que per canvi de prefixos aconsegueix significats molt diferents. En aquest cas he pogut mantenir exactament aquest joc de paraules en alemany perquè vaig trobar una paraula adequada que morfològicament i semànticament funciona de la mateixa manera. Clar que això va ser un atzar. En altres casos això no funciona , doncs el traductor ha d’«inventar» alguna cosa aproximadament equivalent, ha de «transformar» el poema en l’altre idioma. A més, penso que la traducció d’un poemari sempre hauria d’anar acompanyada del text original, fins i tot quan aquest s’escriu amb un altre sistema d’escriptura. Es troben tals llibres bilingües, però per desgràcia aquesta forma de publicació no és estàndard.

El repte per a traduir poesia té múltiples aspectes. Es penetra molt profundament dins la llengua, es descobreixen significacions i detalls que potser s’amaguen a la lectura «normal». Es vol saber si el projecte de traduir el poema pot de debò ser exitós, si es pot crear alguna cosa equivalent. I finalment estic apropant-me a les autores i als autors dels poemes.

KE: D’un costat amb el contingut i d’altre costat amb el treball en i amb diverses llengües i cultures. No crec que tingui algun tipus d’estratègia personal. D’altra banda ja he entès – i això inclou una mica de resignació – que es pot motivar només aquells que estan disposats a acceptar aquesta motivació. Els que no volen estar motivats a un diàleg entre cultures i religions, no el tindran mai.